Vies d'entrada dels contaminants

1. Via respiratòria


És el sistema format per la boca i el nas, la faringe, la laringe i els pulmons (bronquis, bronquíols i alvèols pulmonars), a través del qual s'inhala l'aire, amb els contaminants presents en aquest.

Principalment el nas, però també la faringe i la laringe, actuen com a filtres naturals per a la nostra protecció.

Qualsevol substància suspesa en l'aire pot ser inhalada, però només les partícules amb una mida determinada arriben als alvèols. També influeix en aquest fet la solubilitat del tòxic en qüestió en els fluids del cos. Per tant, els gasos i els vapors penetraran en el nostre cos amb més facilitat que altres partícules sòlides, com ara els fums o la pols, en els quals, perquè causin efectes, és fonamental la seva mida.

Segurament i de forma general (tret d'excepcions), la via respiratòria és la més important en el medi ambient de treball, especialment en el cas dels contaminants químics, atès que a través de l'aire que respirem pot penetrar dins del nostre organisme qualsevol element que hi sigui present (pols, fums, aerosols…).

2. Via dèrmica


La pell és una barrera natural molt efectiva. Moltes substàncies, però no la majoria, poden travessar la pell sense provocar alteracions o erosions notables. Segurament és la segona via més important d'entrada de tòxics al cos.

La superfície d’exposició i l’estat en què es trobi (erosions, ferides…) són cabdals per al possible pas, o no, dels contaminants. L’agent, un cop penetra, passa a la sang i després a la resta del cos. Les substàncies solubles en greixos penetren millor que les solubles en aigua.

3. Via digestiva


És la penetració de substàncies a través de l'aparell digestiu.

En el món laboral és una via accidental o residual, però els mals hàbits personals i de treball fan que encara sigui una via que calgui considerar. Per exemple, és el cas de la realització d'activitats en el treball en presència de contaminants: menjar, beure, fumar…

4. Via parenteral


És la via de penetració directa del contaminant al cos a través de ferides, per exemple, talls o punxades. Generalment és conseqüència d’un accident.

Els accidents de treball

Definició d'accident

L'accident és el dany a la salut que resulta més evident i amb el qual estem més familiaritzats. En el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social trobem especificat i detallat què vol dir accident de treball.

Podem definir l’accident de diferents maneres, tenint en compte els diversos punts de vista. Segons el punt de vista, una definició d'accident podria ser:

·Tota lesió corporal que el treballador pateix en ocasió o com a conseqüència del treball que executa per compte aliè o tota situació que interromp la continuïtat normal del treball.

·Agressió a la salut que es produeix en un termini curt i que provoca lesions perfectament identificables, que poden ser de caràcter lleu, greu, molt greu o mortal.

·Contacte d’una font d’energia de molta intensitat (mecànica, elèctrica, tèrmica) amb el cos d’una persona.

Tipus d'accident

Com a conseqüència d’aquestes definicions, veiem que hi pot haver diferents tipus d’accidents, tenint en compte que legalment les lesions es poden produir en el mateix centre de treball o també fora d'aquest, en el trajecte al domicili habitual o en una comissió de serveis dins de l'horari laboral.

-Accident pròpiament dit: lesions materials i corporals.
-En un trajecte in itinere: anant o venint de la feina.
-En una missió in mission: fora del centre de treball, fent una activitat i dins de l'horari laborals.
-Incident: no hi ha lesions personals, però sí que pot generar danys materials.

Aquestes definicions tenen alguns punts especialment clau, com per exemple l’origen conegut de l’accident, la immediatesa del dany i el caràcter d’esdeveniment sobtat.

Però no tot és accident de treball. Cal esmentar dos casos concrets en què l'accident no es considera com a tal:

1. El que és conseqüència d'una força major aliena a la feina.
2. El que és degut a una imprudència temerària o una actuació malicioses del treballador accidentat, que actua de manera contrària a la que exposen les normes i instruccions especificades

Disciplines preventives

1. La SEGURETAT EN EL TREBALL és una disciplina que té per objecte prevenir els accidents de treball, evitant que es produeixin o minimitzant les seves conseqüències immediates sobre les persones i els bens.

Es defineix com el conjunt de tècniques i procediments que tenen com objectiu eliminar o disminuir el risc de que es produeixin els accidents de treball i el dany que poden produir, en primera instància a les persones però també als bens i al Medi Ambient

2. La HIGIENE INDUSTRIAL és la disciplina que estudia, valora i modifica els factors o agents ambientals, originats pel lloc de treball per a prevenir l’aparició de malalties professionals.

S’encarrega dels possibles riscos ocasionats per exposició a diferents tipus de contaminants i actua sobre el conjunt de variables de l’entorn de treball

3. La ERGONOMIA es la disciplina que analitza la interacció treballador-condicions de treball.


" Ergonomia” es defineix com la tècnica multidisciplinari orientada a aconseguir una òptima adaptació física, mental i funcional entre els usuaris i els bens i/o serveis que aquest utilitza

La PSICOSOCIOLOGIA APLICADA tracta els temes de caràcter organitzatiu i de relació entre les persones.

4. La MEDICINA DE TREBALL és una especialitat mèdica que té el seu precursor en l'anomenat Diploma de Medicina d'Empresa i que va ser creada pel Reial Decret 127/84 i que fa feina amb altres professionals de la salut laboral com els professionals d'infermeria d'empresa i altres professionals de la Prevenció, com els especialistes de seguretat, higiene, psicosociologia i ergonomia. El Metge i l'Infermer són els responsables de controlar els efectes sobre els treballadors dels Riscos Laborals.

Què és la prevenció de riscos laborals?

La prevenció de riscos laborals és el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral. El seu objectiu és aconseguir el major control possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar pèrdues humanes i materials. La gestió dels mateixos en tant funció de l'administració pública com de l'empresa privada.

El concepte de salut el definíem com l’estat de benestar físic, mental i social complet. És un concepte tridimensional, segons l'OMS, ja que la salut implica unes condicions de vida dignes en els seus tres aspectes:
-Físic: somàtica, física…
-Mental: estabilitat, equilibri…
-Social: laboral, econòmic, sociològic…

Les nostres accions en prevenció de riscos laborals (PRL) hauran d'anar dirigides no tan sols a evitar danys per a la salut en forma d'accidents o malalties professionals, sinó també a tenir en compte la singularitat de cada persona i a mantenir i fins i tot millorar la seva salut

Presentació del blog

Bones, em dic Eloi Gras i sóc un noi de Les Borges Blanques, i estic cursant a l'escola del treball de Lleida un cicle formatiu de grau superior d'assistència a la direcció.

Tal i com ens indica el títol del blog, parlarem de la prevenció de riscos laborals, ja que ho estem donant al cicle en l'assignatura de FOL.

Espero que us agradi a tots, i si voleu comentar-hi algo esteu en la vostra voluntat de fer-ho. Moltes gràcies.