Perquè es celebra l'1 de Maig del Dia del treballador?

L'1 de maig és festa, el Dia del Treballador. Però saps per què se celebra aquest dia? I saps la història que hi ha al darrere? Segurament no és tan coneguda, però va ser un episodi sagnant i va caldre una gran lluita de moltes persones per fer possible que existeixi aquest dia festiu al calendari laboral.

Per saber els orígens del Dia del Treballador cal remuntar-se a l'any 1886, als Estats Units. En aquell temps, els treballadors havien iniciat una lluita per aconseguir una jornada laboral de 8 hores. La filosofia era: 8 hores per treballar, 8 per dormir i 8 per la casa.

Fins llavors, l'única limitació que hi havia en alguns Estats era la prohibició de no fer treballar a una persona més de 18 hores seguides sense causa justificada. La multa per fer-ho era de 25 dòlars.

En aquest context, el sindicat amb més força d'aquell moment va decidir que a partir de l'1 de maig de 1886 la jornada laboral màxima seria de 8 hores i va amenaçar la patronal amb una gran vaga si no accedien a la seva petició.

Molts treballadors van aconseguir el seu objectiu amb l'amenaça de la vaga. Els que no ho van aconseguir van iniciar l'avisada vaga l'1 de maig. A Chicago, els enfrontaments entre els treballadors i la policia van ser particularment sagnants i van durar quatre dies.

Se celebra l'1 de maig a tot el món?

No. A Estats Units i al Canadà se celebra el Dia del Treball el primer dilluns de setembre. Es va decidir així per desvincular aquesta data del moviment obrer per por que el socialisme arrelés als Estats Units. Posteriorment,Canadà i altres països van prendre la mateixa mesura

Les obligacions dels treballadors

Les obligacions del treballador, correspon a vetllar, segons les seves possibilitats, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la de les altres persones a qui pot afectar la seva activitat.

El treballador té el deure de cooperar amb l'empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball sense riscos.

Aquest deure inclou:

1. La utilització adequada de les màquines , els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i qualsevol altre mitjà amb què dugui a terme la seva activitat.
2. No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat existents i utilitzar-los correctament.
3. Informar immediatament de qualsevol situació que pugui implicar un risc per a la salut i la seguretat dels treballadors.

La cuadrilla

La idea de "La quadrilla", l'última pel·lícula de Ken Loach, va sorgir quan el director de cinema britànic va rebre un guió signat per Rob Dawber. Aquest havia treballat 18 anys en els ferrocarrils britànics, a l'oficina de senyalitzacions i telecom La idea de "La quadrilla", l'última pel·lícula de Ken Loach, va sorgir quan el director de cinema britànic va rebre un guió signat per Rob Dawber. Aquest havia treballat 18 anys en els ferrocarrils britànics, a l'oficina de senyalitzacions i telecomunicacions de Sheffield, Yorkshire. Era un sindicalista que havia viscut el procés de privatització de British Rail i els seus consecuencias.Murió al febrer de 2001, poc després que s'acabés de muntar la pel·lícula, per un càncer contret pel contacte amb l'amiant mentre treballava en els ferrocarrils, ja que es considerava molt car retirar-lo.
A "La quadrilla" es reflecteix la vida d'un grup de treballadors del manteniment dels ferrocarrils als que un dia se'ls anuncia la privatització de la British Rail i se'ls dóna la benvinguda a la "flexibilització" i el "mercat lliure" . A partir de llavors, es troben que desapareix la baixa per malaltia, les vacances, les mesures de seguretat, etc. Així mateix, veuen com les noves companyies prefereixen contractar treballadors sense qualificar, més barats, com va passar en la realitat.

Els ferrocarrils britànics, quan es van privatitzar pel govern torie, es van repartir entre 100 companyies diferentres. La majoria d'elles van comprar la seva part a preus de ganga i després la van revendre molt més cara, en operacions purament especulatives: La línia Poterbrook ROSCO va ser privatitzada per 527 milions de lliures esterlines al gener de 1996 i va ser venuda 7 mesos després per 825 milions d' lliures; Eversholt ROSCO va ser privatitzada per 580 milions de lliures i revenuda per 726 un any després, i així una llarga llista. D'altra banda, en els 5 primers anys després de la privatització, el nombre de treballadors de ferrocarrils caure de 159.000-92.000; el d'aquells que treballaven en els cotxes restauranrtes, la neteja dels vagons, etc, va caure de 31.000 a entre 15.000 i 19.000 durant el mateix període.

I el govern laborista de Tony Blair, d'acord amb la seva política general en benefici dels empresaris i no dels treballadors, ha continuat el que van començar els tories. Per exemple, una de les actuals companyies privades de ferrocarrils, Railtrack, ha rebut 5 bilions de lliures de diners públics des de 1997 i el govern ha anunciat que li va a donar 26 bilions més durant els propers 10 anys, en un transvasament directe de diners públic a les butxaques dels empresaris.

Les situacions dramàtiques que veiem a La quadrilla són extrapolables a altres processos de privatitzacions i reconversions, no només a Gran Bretanya, sinó a tot el món.

La pel·lícula acaba d'una forma molt desesperançadora, amb conclusions del tipus "no es pot fer res". No obstant això, acostumats a veure pel·lícules en què només es mostren les vides d'executius, arquitectes de prestigi i gent per l'estil, que viuen en un dúplex i l'única preocupació és triar el lloc al qual es van a anar de vacances, pel·lícules com aquesta, en la qual es mostra la vida quotidiana de la nostra classe, resulten una alenada d'aire fresc.

EL FOC

Aquí us deixo la meva infografia, la qual va sobre el foc.

Vies d'entrada dels contaminants

1. Via respiratòria


És el sistema format per la boca i el nas, la faringe, la laringe i els pulmons (bronquis, bronquíols i alvèols pulmonars), a través del qual s'inhala l'aire, amb els contaminants presents en aquest.

Principalment el nas, però també la faringe i la laringe, actuen com a filtres naturals per a la nostra protecció.

Qualsevol substància suspesa en l'aire pot ser inhalada, però només les partícules amb una mida determinada arriben als alvèols. També influeix en aquest fet la solubilitat del tòxic en qüestió en els fluids del cos. Per tant, els gasos i els vapors penetraran en el nostre cos amb més facilitat que altres partícules sòlides, com ara els fums o la pols, en els quals, perquè causin efectes, és fonamental la seva mida.

Segurament i de forma general (tret d'excepcions), la via respiratòria és la més important en el medi ambient de treball, especialment en el cas dels contaminants químics, atès que a través de l'aire que respirem pot penetrar dins del nostre organisme qualsevol element que hi sigui present (pols, fums, aerosols…).

2. Via dèrmica


La pell és una barrera natural molt efectiva. Moltes substàncies, però no la majoria, poden travessar la pell sense provocar alteracions o erosions notables. Segurament és la segona via més important d'entrada de tòxics al cos.

La superfície d’exposició i l’estat en què es trobi (erosions, ferides…) són cabdals per al possible pas, o no, dels contaminants. L’agent, un cop penetra, passa a la sang i després a la resta del cos. Les substàncies solubles en greixos penetren millor que les solubles en aigua.

3. Via digestiva


És la penetració de substàncies a través de l'aparell digestiu.

En el món laboral és una via accidental o residual, però els mals hàbits personals i de treball fan que encara sigui una via que calgui considerar. Per exemple, és el cas de la realització d'activitats en el treball en presència de contaminants: menjar, beure, fumar…

4. Via parenteral


És la via de penetració directa del contaminant al cos a través de ferides, per exemple, talls o punxades. Generalment és conseqüència d’un accident.

Els accidents de treball

Definició d'accident

L'accident és el dany a la salut que resulta més evident i amb el qual estem més familiaritzats. En el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social trobem especificat i detallat què vol dir accident de treball.

Podem definir l’accident de diferents maneres, tenint en compte els diversos punts de vista. Segons el punt de vista, una definició d'accident podria ser:

·Tota lesió corporal que el treballador pateix en ocasió o com a conseqüència del treball que executa per compte aliè o tota situació que interromp la continuïtat normal del treball.

·Agressió a la salut que es produeix en un termini curt i que provoca lesions perfectament identificables, que poden ser de caràcter lleu, greu, molt greu o mortal.

·Contacte d’una font d’energia de molta intensitat (mecànica, elèctrica, tèrmica) amb el cos d’una persona.

Tipus d'accident

Com a conseqüència d’aquestes definicions, veiem que hi pot haver diferents tipus d’accidents, tenint en compte que legalment les lesions es poden produir en el mateix centre de treball o també fora d'aquest, en el trajecte al domicili habitual o en una comissió de serveis dins de l'horari laboral.

-Accident pròpiament dit: lesions materials i corporals.
-En un trajecte in itinere: anant o venint de la feina.
-En una missió in mission: fora del centre de treball, fent una activitat i dins de l'horari laborals.
-Incident: no hi ha lesions personals, però sí que pot generar danys materials.

Aquestes definicions tenen alguns punts especialment clau, com per exemple l’origen conegut de l’accident, la immediatesa del dany i el caràcter d’esdeveniment sobtat.

Però no tot és accident de treball. Cal esmentar dos casos concrets en què l'accident no es considera com a tal:

1. El que és conseqüència d'una força major aliena a la feina.
2. El que és degut a una imprudència temerària o una actuació malicioses del treballador accidentat, que actua de manera contrària a la que exposen les normes i instruccions especificades

Disciplines preventives

1. La SEGURETAT EN EL TREBALL és una disciplina que té per objecte prevenir els accidents de treball, evitant que es produeixin o minimitzant les seves conseqüències immediates sobre les persones i els bens.

Es defineix com el conjunt de tècniques i procediments que tenen com objectiu eliminar o disminuir el risc de que es produeixin els accidents de treball i el dany que poden produir, en primera instància a les persones però també als bens i al Medi Ambient

2. La HIGIENE INDUSTRIAL és la disciplina que estudia, valora i modifica els factors o agents ambientals, originats pel lloc de treball per a prevenir l’aparició de malalties professionals.

S’encarrega dels possibles riscos ocasionats per exposició a diferents tipus de contaminants i actua sobre el conjunt de variables de l’entorn de treball

3. La ERGONOMIA es la disciplina que analitza la interacció treballador-condicions de treball.


" Ergonomia” es defineix com la tècnica multidisciplinari orientada a aconseguir una òptima adaptació física, mental i funcional entre els usuaris i els bens i/o serveis que aquest utilitza

La PSICOSOCIOLOGIA APLICADA tracta els temes de caràcter organitzatiu i de relació entre les persones.

4. La MEDICINA DE TREBALL és una especialitat mèdica que té el seu precursor en l'anomenat Diploma de Medicina d'Empresa i que va ser creada pel Reial Decret 127/84 i que fa feina amb altres professionals de la salut laboral com els professionals d'infermeria d'empresa i altres professionals de la Prevenció, com els especialistes de seguretat, higiene, psicosociologia i ergonomia. El Metge i l'Infermer són els responsables de controlar els efectes sobre els treballadors dels Riscos Laborals.